No és car, val diners

Quant valen les coses que comprem?, comprem bé?, què vol dir comprar bé?, som consumidors compulsius?, practiquem el consum responsable?, o creiem que és una moda passatgera amb molta façana?

Dedicar un post del blog als preus de les bosses TOCS era una de les coses que tenia moltes ganes de fer. D’entrada, però, he de dir que la realitat dels costos dels productes i les reflexions que en faig són absolutament personals i, alhora, voldria deixar clar que el que ve a continuació està a anys llum de voler ser una queixa o una crítica. Aquest post neix de la impotència que em genera la frase “tant car!?”, com a reacció quan dic el preu de venda d’una bossa TOCS. O de la carona que em queda a mi després de sentir dir (enmig d’un mercat de creadors locals): “Mira, María, como en Misako!” -ep!, que consti que no tinc res contra la marca de bosses, eh? Simplement reprodueixo el comentari tal com va anar. També neix de constatar com les despeses de tirar endavant TOCS superen en molts casos els beneficis… Però ja he comentat que l’objectiu d’aquesta entrada no és rondinar, sinó posar les coses sobre la taula de manera clara i tan senzilla com sigui possible per entendre d’on surt el preu de venda final de cadascun dels productes que faig.

Atorgar i creure en el valor real dels productes de creadors locals és el secret del consum responsable.

El tema seria fàcil si us posés una captura de pantalla dels excels i el programa de gestió administrativa que faig servir, però em fa por que deixeu de llegir, perquè amb prou feines me’n surto jo quan els veig i en canvi crec que avui el tema s’ho val i no vull que m’abandoneu a mitja lectura!!! He mirat de simplificar l’explicació al màxim i aquest n’és el resultat: Una bossa TOCS té les següents despeses habituals a nivell empresarial de tota la vida, és a dir que hi són sí o sí independentment del model i temporada, del fet que es vengui o no es vengui:

1. El material amb què està feta la bossa (és evident, oi?).
2. El temps de fabricació, o sigui tallat, cosit i planxat (com a mínim!).
3. El material del packaging i el temps d’embolicat, sigui en botiga, market o botiga online.
4. El marge de costos que inclou: fils, manteniment de la màquina de cosir, neteja, electricitat, aigua, agulles, wifi, etc.
5. El cost comercial que es tradueix en pagar assistència a markets i fires, manteniment del web, comissions de la passarel·la de pagament de la botiga online, proveïdors d’enviaments, etc.
6. Arribem a la part dels impostos: els mínims són el 21% d’IVA que he d’aplicar a cada un dels productes perquè cada trimestre he de fer-lo arribar a hisenda (per als que no ho sapigueu, l’IVA no ens el quedem els fabricants ni els comerciants, l’IVA és un impost que pagues tu com a consumidor i que nosaltres només l’hi guardem a hisenda. Te’l cobrem, el guardem al banc i cada tres mesos fem una transferència a hisenda amb el total.)
7. I la reina dels impostos obligatoris és la quota d’autònoms, que és l’impost que paguem pel fet de tenir una empresa pròpia. Tenint en compte que la quota mínima són uns 300 euros al mes independentment de si tens ingressos o no, i que això no et dona dret a la prestació d’atur si l’empresa no va bé… de vegades em pregunto per què no sortim al carrer amb pancartes el col·lectiu d’autònoms en massa.

A totes aquestes despeses hi podem sumar les que canvien de tamany o intensitat en funció de la temporada, del temps meteorològic, de les lleis, dels canvis de govern, de la nostra capacitat mental i física que afecta directament a la producció, i una mica del destí (tant si hi creus com si no!). Alguns exemples són: el temps destinat al disseny de nous productes, que inclou testos de prototips i el material per fer-los el temps de compra de materials i la inversió que fas prèvia a la venda el temps dedicat a la creació de contingut per a les xarxes socials (o el cost que algú te les gestioni) el temps de continguts del web (o el cost que algú te’l gestioni) el temps de continguts de la botiga online (o el cost de que algú te la gestioni) el temps de gestió administrativa i fiscal (o el cost d’un gestor) la fotografia el disseny gràfic els imprevistos, com canvis en les lleis que obliguen a invertir en temes legals, canvis de govern que prenen mesures que afecten al comerç, etc. I estic segura que me’n deixo algun. Tot plegat suposa més de 40h de feina a la setmana. Vull ser tan sincera amb mi com amb vosaltres, i m’ha semblat que la millor manera de fer-ho era explicar-vos que dels 50 euros que pagueu per una bossa TOCS, uns 33,5€ serveixen per pagar totes les despeses prèvies que us he enumerat. Feu números, si us plau, i digueu-me si les bosses TOCS son cares o costen el que valen.

I quan arribo a aquí, només us puc donar les gràcies per llegir-me fins al final, per cuidar els comerços de proximitat, i per fer créixer els creadors locals.

Però, sobretot, em sento molt agraïda a totes aquelles persones que compreu bosses TOCS sabent el valor que tenen en tots sentits. Sou les més grans!