Ona

Sempre he seguit la trajectòria de Iorana, la botigueta bonica de la Neus a Gràcia. He estat clienta de la botiga en moments en que TOCS no era ni un projecte, he vist els canvis i he admirat la Neus des del primer moment. Quan em vaig presentar un dia per a demanar de tenir les bosses TOCS a la seva botigueta i ella em va dir que estava a la seva llista de trucades per oferir-m’ho, va ser super bonic! Total que en un pim pam vaig tenir el primer punt de venda TOCS a Barcelona a la meva botiga preferida! Es pot ser més feliç? Ja us dic jo que no!

Tenia moltes ganes de fer-li aquesta entrevista a la Neus perquè ens hem entès molt bé i hem col·laborat en diferents promocions, però conèixer una mica més els seus origens i la seva visió de futur ajuda a reforçar les ganes de Iorana! Llegiu-la a veure si és o no és així!

“Iorana va néixer després d’un llarg viatge, d’una volta al món, d’una parada, d’una necessitat de reinventar-se. Fruit d’una crisi, d’un repte personal, d’un llençar-se a la piscina. Sorgeix perseguint uns ideals, buscant una manera diferent de fer les coses, un model cooperatiu pels més “petits” i segurament els més ètics. Mentre la idea es gestava al meu cap, vaig decidir veure algun local, per saber com anaven les coses. Era una “novata” en tot això. El barri el tenia clar, el meu, perquè el conec, perquè l’estimo i perquè encaixa amb la manera comunitària i la xarxa veïnal que l’envolta. El tercer local que vaig veure va fer-me decidir a tirar-ho endavant. Va ser i és aquell. Sense gairebé tenir temps per pensar-hi més, vaig trobar-me fent reformes d’un espai sense gairebé cap recurs econòmic per començar. Això si, moltes, moltíssimes!, mans amigues disposades a rascar, pintar, construir, i destinar hores i més hores al meu projecte personal. Amb professionals les coses haguessin començat des de més amunt, però d’aquesta manera, va néixer una Iorana amb molta ànima i estima, familiar i amiga. D’això ja en fa 7 anys i mig! “

Com va sortir el nom de la botiga? Té un significat especial? 

Vaig decidir buscar un nom especial per a mi, que quan obris la persiana (sobretot en els dies difícils que ja sabia que en vindrien molts) pogués aixecar el cap, mirar el cartell, i em fes somriure, somniar i viatjar de nou. Iorana és la contracció de l’expressió tahitiana “ia ora ana”, que vol dir “que visquis”. Iorana és una expressió de benvinguda i comiat, un hola i adéu. Iorana és una de les paraules que vaig endur-me de l’Illa de Pasqua. 

Explica’ns una anècdota divertida relacionada amb l’atenció al públic

7 anys donen per molt! tenim anècdotes divertides (i de no divertides, també!). Però el que realment em sorprèn més és que alguna clienta ha passat a la llista d’amistats importants. No imaginava que això passés, i ha estat una agradable sorpresa. 

Explica’ns una anècdota divertida relacionada amb els teus proveïdors de proximitat

I amb els nostres creadors igual, s’estableixen uns lligams i vincles que van més enllà d’una relació comercial. Neixen amistats amb noms i cognoms 😉

Qui sou les persones que hi ha darrera el projecte? ens podeu explicar una mica de cada una? 

Darrera Iorana hi sóc jo, la Neus, vinc del món del disseny gràfic. Tot això no hagués estat possible sense la xarxa de família i amics que han estat els meus “socis” més fidels. Fa un any i mig, es va incorporar la Mariona, per cobrir la meva baixa maternal, i aquí s’ha quedat! A més a més de companyes, som cunyades i amigues.

Com esteu vivint la situació actual tant a nivell personal com a nivell professional?

Angoixant i amb molts alts i baixos. No em canso de repetir que el tema salut és el que realment ens preocupa i afortunadament el nostre entorn més pròxim sembla que està bé. Però es cert que anem tenint malalts i alguna pèrdua propera, i això entristeix molt i molt. A nivell professional, preocupada. Portem més d’un mes i mig amb la persiana baixada. Incertesa és la paraula que ens balla i ens inquieta. 

Com us plantegeu la tornada?

La tornada serà complicada. Som conscients que no venem productes de primera necessitat. La societat estarà tocada tant emocionalment com socialment, nosaltres les primeres. I no ens agrada plantejar-nos això després de tot el camí recorregut, però serà molt difícil poder tirar-ho endavant. Ho lluitarem, però! Lluitarem per Iorana i també per tots els projectes que en formen part.

Podeu trobar Iorana online shop

Podeu trobar Iorana a Instagram

Podeu trobar Iorana a Barcelona

Fa uns anys, quan TOCS encara no era TOCS, Ladyloquita era una de les botigues més boniques de Gràcia! Era l’espai on podies trobar allò diferent, local, de proximitat, i una tipus de roba i moda de joves dissenyadors o vintage, i us dic jo que això en aquell moment no era fàcil!

Que ara tinguin TOCS al seu parador per mi és molt especial i conèixer la Laura, una de les fundadores és … WAW! Sabeu què vull dir oi? Doncs us he de dir que conèixer la seva història i una mica més d’ella m’ha encantat! Us convido a llegir-la:

“Era mitjans del mes de Juliol del 2007. Dues amigues de la infància vam decidir obrir una botiga on vendre roba de joves dissenyadors de la ciutat.

La Meeta va estudiar disseny de moda i tot just començava amb la seva marca Tiralahilacha.
Jo, vaig estudiar fotografia però no vaig arriba a exercir mai. Mentre estudiava treballava com a dependenta en botiga de roba, allà vaig agafar bastanta experiència i vaig veure que realment m’agradava tractar amb la gent.

Va surgir la idea de muntar una botiga juntes i no ens ho vam pensar ni un moment. La mateixa nit vam entrar a internet i vam trobar un local al carrer Torrent de l’olla, al barri de Gràcia. Al dia següent vam trucar i de seguida el vam anar a veure, i ens el vam quedar!!

Ens vam posar a tope amb la reforma amb l’ajuda de familiars i amics i el dia 7 d’Agost vam inaugurar la botiga!

Va ser un éxit! A la gent li encantava, de seguida vem fer una clientela fixe i tothom ens felicitava.

Al 2009 vam decidir obrir una segona botiga a Travessera de Gràcia. Vam trobar un local que ens va enamorar, estava fet pols, però amb molt d’esforç va quedar preciós. Actualment es la nostra única botiga.

Al 2013 la Meeta va decidir deixar el projecte perquè estava creixent amb Tiralahilacha i no podia abarcar-ho tot. En aquell moment vam decidir tancar la botiga de Torrent de l’olla i em vaig quedar jo amb la de Travessera. I aquí segueixo, amb les mateixes ganes del primer dia i ara donant el pas amb la botiga online.

Com va sortir el nom de la botiga? Té un significat especial? 

Quan estàvem amb els tràmits per obrir la botiga no teníem nom. En un sopar entre amics, vam començar a dir noms y una amiga va dir Ladyloquita!

Explica’ns una anècdota divertida relacionada amb l’atenció al públic

-A la botiga de Torrent de l’olla hi havia un esglaó només entrar per la porta, la veritat es que tenia bastanta mala llet. El primer dia que vam obrir va entrar una dona gran i va venir directe cap a nosaltres. Quan va fer dues passes, patapam! Va caure damunt de tot l’aparador i per poc no s’obre el cap amb el mostrador…. La Meeta i jo no ens ho podíem creure. Vam anar corrents a ajudar-la. Per sort només va ser un ensurt i no va passar res. Però quina manera de començar… 

-Un dia un home entra i em pregunta: La botiga es diu Ladyfoquita?? Dic jo, no, Ladyloquita. Ah, perdó, pensava que era de talles grans i volia fer-li un regal a la meva dona… 

-Fa pocs dies va venir una senyora preguntant per un jersei. Vam començar a parlar i va acabar explicant-me la història de la seva vida (molt interessant per cert) durant 3 hores! I perquè era l’hora de tancar, que si no allà seguíem. M’explicava la seva infància al Brasil on va anar a viure amb els seus pares quan era petita, passant per l’adolescència, un amor platònic, la seva tornada a Catalunya, en fi…mil histories. Va acabar cantant bossanova a la porta de la botiga. 

Explica’ns una anècdota divertida relacionada amb els teus proveïdors de proximitat

Ara mateix no sabria dir-te. Tinc molt bona relació amb els proveïdors de la botiga, sobre tot amb els que portem col·laborant molts any i passen cada mes per la botiga. Sempre fem petar la xerradeta.

Qui sou les persones que hi ha darrera el projecte? ens podeu explicar una mica de cada una? 

Sóc la Laura i actualment estic jo sola portant la botiga i treballant de cara al públic. Vaig estudiar fotografia però no vaig arriba a exercir mai. Mentre estudiava treballava com a dependenta en botigues de roba, allà vaig agafar bastanta experiència i vaig veure que realment m’agradava tractar amb la gent. Soc una persona detallista, m’agrada que tot estigui perfecte i fer sentir a les clientes que son especials. Ja porto 13 anys amb la botiga, sembla mentida… He passat èpoques més distanciada de les clientes, ja que vaig ser mare i he dedicat més de tres anys a criar al meu fill i no podia compaginar-ho amb l’horari comercial. Algunes de les coses que també m’agraden son la decoració, la cuina i actualment m’estic animant a fer-me la meva pròpia cosmètica. 

Pel que fa la botiga, just havia decidit fer una inversió, fent un rentat de cara a la botiga i la creació de la botiga online. Ja vaig haver de tancar al mes de Febrer per fer la reforma, que de fet no he pogut ni acabar… i al Març, amb totes les ganes que tenia de poder tornar a obrir amb el nou espai, em trobo que hem de tancar i no sabem fins quan.

La veritat es que estic molt espantada, el no saber si podré fer front a totes les despeses durant aquests mesos i la incertesa del que passarà un cop pugui obrir…. és molt preocupant. Espero que el llançament de la botiga online ens ajudi una mica, que poc a poc tot torni a la normalitat i poder superar aquesta situació. Amb molts dubtes de les mesures de prevenció que haurem de prendre i de si la gent voldrà venir a comprar.

Però sobre  tot amb més ganes que mai!

Actualment la Laura com a bona emprenedora sénior, ha aprofitat aquesta aturada per a impulsar la botiga online o sigui que noies, sapigueu que teniu Ladyloquita a l’abast en un clic des de fa uns dies!! Aprofiteu!!

Podeu trobar Ladyloquita online shop

Podeu trobar Ladyloquita a Instagram

Podeu trobar Ladyloquita a Barcelona

BATABAT és el punt de venda TOCS a Reus! Preciosa ciutat modernista. Els que encara no hi hagueu estat, és una visita que no us podeu perdre perquè les cases, els carrers i els museus i exposicions son espectaculars. Aquí ho deixo!

I si hi aneu heu de passar a veure la Marta i la seva estimada botigueta que es va convertir en punt de venda TOCS fa uns mesos, tot just amb la col·lecció d’hivern. Aviat li enviarem tota la col·lecció Forever per a que la tingueu a l’abast! La Marta és sincera i riallera, amb moltíssima força i ganes de tirar endavant. És una persona lluitadora i solidària que creu en el seu projecte i tira endavant la seva botiga peti qui peti!

Ella comenta que “Des del primer dia que vam obrir les portes, l’aposta per la cultura és clara: Contes amb missatge, amb il·lustracions boniques, música que ens agrada, entrades per concerts i fem d’altaveu i difusió d’actes culturals i interessants de Reus i voltants. El compromís pel nostre entorn també és un dels nostres motors, apliquem l’economia circular, comerç de proximitat, solidari i amb uns valors ètics al seu darrere.”

Com va sortir el nom de la botiga? Té un significat especial? 

Volíem un nom que tingués significat en dos idiomes, el català i l’ euskera, ja que el meu company és de Pamplona/Iruña. El significat de batabat ens agradava en català, i en euskera, que vindira a dir un a un …el vam trobar encertat.

Explica’ns una anècdota divertida relacionada amb l’atenció al públic

uf…en quinze anys hi haurien moltes, però una que recordo és quan la meva filla tenia pocs mesos i em va tocar embolicar un regal a un client que no coneixia, ella plorava i plorava i el noi molt maco em va dir: “vols que l’agafi en braços? segur que ho faig millor que embolicar!”. Em va fer molta gràcia, i ho vaig trobar molt bonic, la meva filla es va calmar de seguida. Al client no el recordo, però el moment el tinc gravat per sempre.

Explica’ns una anècdota divertida relacionada amb els teus proveïdors de proximitat

Una cosa que em passa sovint i que m’ agrada és quan venen a oferir el producte, els preguntes quin preu volen posar, amb veu petita et diuen una xifra, aleshores jo les miro, i els dic…quantes hores hi has estat? has comptat el material? has valorat la unicitat d’ aquest producte? llavors els hi dius un nou preu, i les veus somriure, és un moment màgic…

Qui sou les persones que hi ha darrera el projecte? ens podeu explicar una mica de cada una?

Fa 15 anys el vam començar la meva parella i jo, amb el temps i la crisi del 2007 em vaig quedar jo sola al front. Des de llavors estic jo sola. Tot i que tinc la sort de sentir-me molt acompanyada gràcies a Comerç Solidari Reus, una petita gran associació de comerços i emprenedores, que vam engegar fa 3 anys.

Com esteu vivint la situació actual tant a nivell personal com a nivell professional?

Doncs l’ estic vivint el millor possible, fent ioga per mantenir la calma i les forces. Fa 13 anys vaig haver de batallar la cisi econòmica, van ser anys molt durs, i estava molt sola. Per sort avui estic més acompanyada i és un tema que en afecta a totes, d’ una manera o altra, el dolor compartit és menys dolor. Quan ja has guanyat una batalla et sents més forta per guanyar-ne una altra. A nivell profesional la màquina de crear no para, i al segon dia ja estava creant nous projectes amb la meva estimada Alina Ballester, una jove il.lustradora reusenca amb la que fem varis projectes juntes des de fa un parell d’ anys.

Com us plantegeu la tornada?

Amb incertesa, però intentant veure llum al final del túnel, tornaran temps difícils. Per això cal estar fortes per aguantar i lluitar. Ningú va dir que fos fàcil ser autònoma, i menys portar una botiga. Remuntarem, no ens queda una altra i ho farem millor, i ho farem més convençudes que mai, que el petit comerç és necessari i vital per els nostres carrers, els nostres pobles, les nostres ciutats. I que la solidaritat en aquests moments és la millor arma per guanyar!

Podeu trobar batabat a Reus.

Podeu trobar batabat online

Podeu trobar batabat a Instagram

PUNT DE VENDA TOCS A IGUALADA

INUIT és una botiga de roba i complements d’Igualada, que porta la Mònica amb tota la il·lusió del món. Fa un temps es va posar en contacte amb mi i ràpidament es va convertir en punt de venda TOCS!

No fa massa vaig anar a Igualada per veure un taller de confecció i li vaig fer una visita perquè no ens coneixíem personalment. La Mònica em va encantar, és dolça, senzilla i atenta. Em vaig comprar un abric de quadres preciós que ja tenia clitxat per Instagram i ens vam posar veu, olor i color en directe! Estic molt contenta de tenir-la perquè se que les meves bosses encaixen amb tot el que té a la botiga, i ara si que si que hem de recolzar el petit comerç local, així que igualadins i igualadines, quan hagueu sortit d’aquesta rocambolesca situació, ànims i a fer realitat els somnis dels vostres! El de la Mònica és INUIT i no li podem fallar, mireu què ens explica:

“Vaig estar treballant en una assessoria fiscal i laboral durant 17 anys i va arribar un moment que no podia continuar, tot el dia em preguntava que feia jo en aquella feina. No era jo mateixa, no era el que volia continuar fent… La feina la feia bé i he de reconèixer que no em desagradava, però estava totalment absorbida per aquesta i no volia continuar així.  Sempre m’havia cridat l’atenció tenir un petit comerç̧ on poder vendre coses maques i tenir contacte amb la gent, cosa que sempre m’ha agradat! La idea de fer-ho realitat va sorgir a la primavera de 2017. Vaig voler començar en un local en el qual no hagués de pagar molt lloguer i vaig trobar en el local d’uns amics meus el lloc mes adient. El barri no era el mes cèntric i comercial de la ciutat però sabia que era un barri on els veïns sortien molt a comprar per les botigues del barri (el coneixia molt perquè les meves filles han anat a l’escola del barri) i vaig veure l’oportunitat. 

La reforma i adequació del local la vam fer entre tota la família i els amics, va ser molt dur però alhora va ser una de les experiències mes gratificants de la meva vida: el recolzament i l’amor rebut no va tenir preu! Al fina el 10 de novembre de 2017 vaig poder obrir les portes de la meva botigueta!

Com va sortir el nom de la botiga? Te un significat especial? 

Vaig pensar en el nom de INUIT per un projecte que havia fet a l’institut quan era joveneta. Havíem de crear una marca i fer un projecte d’empresa i li vam posar aquest nom. M’encanta com sona aquesta paraula, es dolça però a la vegada quan saps qui son els inuit em dona sensació de força. 

Explica’ns una anècdota divertida relacionada amb l’atenció al públic!

Al principi d’obrir tenia tanta por que quan algú mirava l’aparador pensava “ai que no entri, que no entri,…” tenia por de no estar a l’alçada, de no fer-ho bé.

Explica’ns una anècdota divertida relacionada amb els teus proveïdors de proximitat!

Tota la part de complements intento que sigui d’artesans. El mes maco es que tots son dones i moltes relacionades amb la il·lustració, mon que m’encanta, m’apassiona! 

Qui sou les persones que hi ha darrera el projecte? ens podeu explicar una mica de cada una? 

La persona que hi ha darrera del projecte soc jo, la Mònica. Encara que jo sempre dic que es un projecte familiar, perquè no em falta mai el recolzament del meu home i les meves filles, de la meva família i amics que sempre estan quan els demano ajuda. 

Com esteu vivint la situació actual tant a nivell personal com a nivell professional? 

 A nivell personal primer agraïm que estem sans, però després tenim moments dolents com totes les famílies. Portem molts dies tancats a casa i cada cop es mes complicat estar bé. A mes comencem a conèixer casos de coneguts que estan malalts o que han mort i l’angoixa i la tristesa creix. A nivell professional estic molt preocupada, després de dos anys i mig començava a veure que el negoci podia funcionar, començava a enlairar-se i això ha estat un cop molt dur. De la nit al dia es desmunta tot i passes a no saber que passarà amb el teu projecte. Te n’adones que la vida et pot canviar en un no res i fa molta ràbia. Tens una sensació d’impotència brutal, no saps que passarà i et fas moltes preguntes (cancel·les comandes? podràs pagar els venciments? Tornarà la gent a comprar com abans? …i moltes mes) a les quals, moltes vegades, no tens resposta. 

Com us plantegeu la tornada? 

La tornada me la plantejo amb molta prudència, molta incertesa però amb una cosa molt clara… lluitaré el màxim possible per tirar endavant el meu negoci! 

• 

• 

• 

• 

COM ARRIBAR

WEB

INSTAGRAM

PUNT DE VENDA TOCS A EIBAR, GUIPUSCOA

Klaus és una botiga- estudi preciosa a la ciutat d’Eibar, Guipúscoa. 

La María i la Bea es van posar en contacte amb mi per Instagram preguntant per si podrien tenir bosses TOCS al seu espai. Les movia un esperit de comerç local i de creació de proximitat. Ens hem entès a la perfecció, i son unes de les meves clientes grans més fidels i constants que tinc. Elles han confiat en TOCS i han apostat per les bosses que fem a Barcelona, i us he de dir que han ajudat i molt a que aquesta empresa segueixi funcionant! Es mereixen més que un article, però resulta que ara mateix és el que tinc a l’abast per a oferir-los, i crec que donar a conèixer espais i botigues de proximitat és una de les feines que vull fer també, per al bé de tots, paral·lelament a les mascaretes. Així que us convido a llegir el que expliquen perquè us dic jo que val la pena saber que al món hi ha gent així amb valors així!!

Us deixo l’entrevista en castellà que és l’original!

La Maria ens explica que “Klaus surgió de un paseo por el monte en la primavera de 2016. Las dos llevábamos un tiempo pensando que queríamos dar un giro a nuestras vidas laborales, y lo que surgió como un sueño en alto fue cogiendo forma y en octubre de ese mismo año abrimos la tienda/estudio. Yo, María vengo del mundo industrial y Bea es decoradora, aunque nuestras trayectorias hayan sido diferentes nos une el gusto por el trabajo bien hecho, con mimo, sin prisas, donde aportamos nuestra experiencia, conocimientos e ilusión. Encontrar el local no fue tarea fácil, ya que en Éibar no hay muchos locales en alquiler y los precios la mayoría de las veces son muy altos. Pero cuando vimos nuestro local pensamos que encajaba a la perfección con nuestro proyecto y el alquiler era asumible (no está en la zona más comercial). Se encuentra en una de las calles más antiguas de Éibar , nuestro edificio tiene más de 100 años y mantiene paredes de piedra, vigas de madera, etc..Nuestra idea inicial era que la tienda tuviera mucho menaje (a las 2 nos encanta) y textil hogar, y nos pusimos a ello con marcas nórdicas bastante conocidas. Cuando empezaron a llegar los pallets nuestra decepción fue mayúscula al leer en todos las cajas “made in China”. En vez de lamentarnos y quedarnos paradas, decidimos que teníamos que dar un giro y nos pusimos en contacto con proveedores locales artesanos, con producciones pequeñas, sostenibles, justos y cercanos. El menaje y textil hogar se ha ido reduciendo, y en este momento nuestro fuerte como tienda es el textil (bolsos, pañuelos, alfombras, cojines, etc..), la bisutería y el mobiliario (sobre todo para proyectos). En cuanto a los gremios con los que trabajamos en nuestros proyectos son locales y de nuestra entera confianza, ya somos como una gran familia.

En nuestros proyectos de diseño de interiores, la idea final es lograr espacios cálidos y funcionales, donde poder vivir, trabajar, disfrutar… Nos ajustamos a las necesidades de los clientes. Hablamos mucho con ellos, y generalmente cuando finaliza la obra tenemos una relación muy cercana que continua en el tiempo. “

¿Como surgió el nombre de la tienda? ¿Tiene un significado especial? 

Pues cuando estábamos todavía “soñando en alto” con nuestra tienda una amiga nos comentó que tenia un amigo que se llamaba Klaus y que traía muebles desde Dinamarca. Nunca contactamos con él pero el nombre nos gustó y cuando intentábamos pensar otro nombre siempre volvíamos a Klaus, y aquí estamos…

Otro amigo diseñador gráfico nos regaló el logotipo, y nos diseñó las tarjetas, los rótulos de la tienda, etc.. 

Cuéntanos una anécdota divertida relacionada con la atención al público!

Hace poco entraron a la tienda dos japonesas, y entre nuestro inglés y su castellano conseguimos entendernos. Nos dijeron que les había gustado mucho nuestra tienda y también el concepto. Les invitamos a un té (atrevidas nosotras jajaja..), nos sacamos una foto y la verdad es que fue una anécdota divertida y gratificante. 

Cuéntanos una anécdota divertida relacionada con tus proveedores de proximidad!

Tenemos una proveedora de Tolosa (Guipúzcoa) Elena San Martin (hace una bisutería preciosa) con la que parece que ya nos conocemos de toda la vida. Siempre que nos envía los pedidos nos los empaqueta con un ramito de flores. Un día que vino a Éibar a traernos ella misma un pedido y nosotras le regalamos el dulce típico de Éibar (un sanblas: es una torta que en Éibar se come en todas las casas el 3 de Febrero). Se fue encantada! 

¿Quien sois las personas que hay detrás del proyecto? ¿nos puedes explicar un poco de cada una? 

Yo, María, vengo del sector industrial dedicado a la automoción. Lo mío son los datos y la gestión. Bea es decoradora, por lo tanto lo suyo son los planos y el diseño espacial, lleva muchos años dedicada a realizar proyectos coordinando a todos los gremios que intervienen en una obra. Nosotras además de socias somos cuñadas y amigas. Tenemos un caracter totalmente diferente y eso es lo que creemos que hace que nos complementemos tan bien. Y nuestras diferentes formaciones también hacen que entre las dos podamos llevar todas las diferentes partes del negocio. 

¿Como estáis viviendo la situación actual tanto a nivel personal como a nivel profesional? 

Es una situación totalmente excepcional, algo que nunca se ha vivido antes. Estamos preocupadas, pero por otro lado mantenemos la confianza y el optimismo. Creemos en nuestro proyecto y por ahora podemos mantenernos económicamente, que nos es poco en este momento. 

¿Como os planteáis la vuelta? 

Nosotras sabemos que volveremos a abrir Klaus, lo que no tenemos tan claro es como va a ser la respuesta de la clientela. Cuando pase la crisis sanitaria vamos a darnos de bruces con la crisis económica, y muchas familias lo van a pasar muy mal. Confiamos en que la gente reflexione en este tiempo de confinamiento y ponga en valor al pequeño comercio de proximidad, que siempre apuesta por productos de cercanía, producidos de una manera justa y sostenible. Que da vida a las calles y crea comunidad. 

• 

• 

• 

• 

COMO LLEGAR WEB INSTAGRAM